Ola K ase, Biba mi Kultura!

Companys periodistes, tinc una notícia bona i una notícia dolenta.

Comencem per la bona: els “nadius digitals”, les noves generacions que suposadament seran “multitasca” i “multidispositiu” llegeixen constantment per la pantalla dels seus smartphones, tablets, laptops i pc’s.

Se suposa, per tant, que als periodistes no ens mancarà feina. No hi haurà paper, però hi haurà pantalles tàctils.

La notícia dolenta, però, és que molts d’aquests nens i joves seran semianalfabets, amb prou feines sabran escriure. Seran analfabets “digitals”, això sí.

He volgut compartir aquesta amarga reflexió personal amb vosaltres després d’haver vist una pintada al meu barri, on l’autor demostra un fantàstic domini del llenguatge poètic… La pintada diu: “Y me olles desde lejos”.

Potser estic exagerant. D’una pintada al carrer no puc treure una conclusió general. Potser teniu raó.

No obstant això, cal reconèixer que la lectura que fem avui dia -a través de pantalles en un entorn de sobreabundància informativa– s’ha fet molt més superfícial i en diagonal que anys enrere.

S’accentuarà aquesta tendència amb les noves generacions? I si és així, com s’informaran els ciutadans del demà… Podran desenvolupar un esperit crític?

Permeteu-me tornar a la pintada. No trobeu que és d’allò més cursi? Sembla agafada d’un calendari de la “Hello Kitty” o del “Querido Dios” dels anys 1990.

Què s’ha fet de les pintades VTV (Vilanova de tota la Vida)?

“El cura que se cure”, “Villadroga y la Gentuza”, “Satán es mi amo”, “Todo lo que me gusta es ilegal”, “Casino de Auschwitz”, “Sumco ladrón”, etc, almenys reflectien una idiosincràsia, una ironia, un enginy, una crítica, un temps i un país… Ai! que m’estic fent vell.

Sobre Xavier Canalis

Sóc periodista des de l'any 1989. He treballat al Diari de Vilanova, Diari de Barcelona, L'Hora del Garraf, Editur i en l'actualitat estic a Hosteltur.com, mitjà especialitzat en la indústria turística.

Deixa un comentari