Rodes de premsa sense preguntes: Què hem de fer com a periodistes?

Roda de premsa sense preguntesD’un temps ençà s’han posat de moda les “rodes de premsa” on NO es permet als periodistes fer preguntes. He posat les cometes a propòsit. Si no deixen fer preguntes, no és una roda de premsa.

La qüestió és: s’està creant una perillosa tendència i no ens estranyi si cada vegada més polítics, organitzacions, empreses, etc, convoquen als periodistes per a actes d’aquesta mena.

I això obliga a plantejar-nos, com a periodistes, una pregunta moral: Què se suposa hem de fer quan en una roda de premsa no se’ns permet fer preguntes?

Segons el meu parer, caldria abandonar inmediatament el lloc. No només com a mesura de protesta, sinó per la nostra pròpia dignitat professional.

És clar, sempre es quedarà algun periodista o càmera de televisió allà i sembla que, si només es queden uns pocs, la resta de companys de professió es veuran “obligats” a romandre a la seva cadira.

Doncs no hi estic d’acord. El periodisme no és això. Quedar-se en una “roda de premsa” on no s’admeten preguntes és deixar de ser periodista. No hi valen subterfugis de cap mena, del tipus “És que necessitem les imatges”; “És que potser diuen alguna cosa al final”…

No, no i no.

O els periodistes tallem d’arrel aquesta mala pràctica, o estem cavant la tomba de la nostra professió, que sempre s’ha d’exercir amb llibertat i independència.

I vosaltres, amics de l’Associació de Periodistes del Garraf, què en penseu?

 

Sobre Xavier Canalis

Sóc periodista des de l'any 1989. He treballat al Diari de Vilanova, Diari de Barcelona, L'Hora del Garraf, Editur i en l'actualitat estic a Hosteltur.com, mitjà especialitzat en la indústria turística.

Deixa un comentari