Vull canviar la cara visible, però no em perdreu de vista

Javi Polinario fent el discurs a LNC14

Foto de Míriam de Lamo

Després de dos anys i mig com a president de l’Associació de Periodistes del Garraf, el passat divendres 23 de maig, a La Nit Canallesca 2014, vaig anunciar davant dels assistents la meva intenció de deixar la presidència de l’entitat. No estic cansat ni llanço la tovallola, només vull tancar una etapa personal i deixar que l’entitat iniciï un nou període.

Per aquest motiu, en unes setmanes l’APG celebrarà l’assembla general de socis on inclourem un punt de l’ordre del dia que servirà per escollir la renovació del president.

Durant el discurs de LNC14 vaig recordar quines han estat les meves sensacions i experiències al capdavant de l’associació, un projecte, que com vaig dir, em sento com meu.

Des del 2011

Tot va començar després de l’estiu del 2011, quan ens vam reunir uns quants dels periodistes que ens trobàvem dia a dia cobrint rodes de premsa i vam pensar que podríem fer alguna cosa més per la professió que trobar-nos una vegada l’any a donar uns premis i “jalar”…

Vam donar-li tombs al cap i vam trobar una munt d’oportunitats. O millor dit, de motius pels quals fer una cosa seriosa i organitzada.

Després de molt parlar, molt reunir-nos i molt d’esforç, el 30 de novembre del 2011 els de la primera junta signàvem l’acta fundacional.

Entrats ja al 2012 vam començar a moure’ns sota el paraigües d’una entitat de veritat, constituïda i registrada. La burocràcia no va ser fàcil, però vam aconseguir el desitjat NIF de l’entitat.

Balanç positiu

Han passat dos anys i mig des que vam començar des de zero. Dos anys i mig en els que ens han passat moltes coses. I dels quals, personalment, faig un balanç molt positiu. I podem veure que les xifres em donen una mica la raó davant d’aquesta visió tan positiva.

Per exemple. Actualment som 45 socis. Aquesta xifra correspon a gairebé la meitat dels periodistes i comunicadors que tenim localitzats i introduïts a la nostra base de dades.

Per a nosaltres és una bona proporció. Encara que falten molts. Som conscients de que hem necessitat fer alguna campanya de captació de socis, i ho hem considerat a cada reunió, però mai ha estat possible tirar-la endavant. Som els que som i tenim la capacitat que tenim…

Continuant amb les xifres, la nostra pàgina web, www.periodistesgarraf.cat, ha rebut des dels inicis 4.000 visites, de 2.500 usuaris únics. Això ha estat gràcies a la informació de l’associació -com els serveis o els recursos que ofereix- i als articles que hem publicat, tant l’entitat (les seves notícies i actes) com els associats que han volgut participar amb la seva opinió a que l’APG tingui un blog conjunt que canalitzi i doni veu als professionals de la comarca. Un altre dels avantatges d’estar agrupats com a col·lectiu.

Ens han passat moltes coses

En aquests dos anys i mig hem conegut corresponsals de guerra. Hem establert acords amb empreses i professionals d’arreu de Catalunya. Ens han demanat ser jurat a diversos concursos. Ens han confiat la reformulació i organització dels premis Eugeni Molero que en breu començarem a treballar amb el Consell Comarcal del Garraf. O han comptat amb nosaltres per formar part d’un ens com el Fòrum Econòmic i Social del Garraf, juntament amb altres col·lectius referents a la comarca. Tot plegat, un orgull, personalment.

En general, des del meu punt de vista personal, puc assegurar-vos que he gaudit molt en aquests dos anys i mig. Sovint he patit, per què no dir-ho? He deixat de banda temes personals. I més d’un cop me n’he recordat de l’associació, dels periodistes i del Garraf… i no per bé, precisament…

Però us asseguro que m’ha encantat formar part d’aquest projecte, veure’l créixer de prop i contribuir amb el meu humil gra de sorra a que avui siguem tants periodistes units per una mateixa “causa”, aquella de “fer coses pel sector en l’àmbit comarcal”.

La meva vivència presidint l’associació ha estat molt gratificant: he representat l’entitat davant dels mitjans de comunicació en tertúlies i entrevistes. He estat el que ha rebut crítiques de com ho fem i de com no he fem. I suggeriments de com ho hauríem de fer.

I he estat testimoni en primera línia d’una situació històrica pel sector, veient com es configurava progressivament una nova estructura dels mitjans locals (televisions que es divideixen, setmanaris que es desmantellen o digitals que neixen). I alhora he viscut amb els meus companys periodistes l’evolució professional obligatòria que hem hagut de patir molts de nosaltres.

Relleu

Aquest any 2014 és per a mi un any especial, diferent, significatiu… en el qual he volgut renovar les prioritats personals per aconseguir poc a poc, malgrat les dificultats, sentir-me millor amb mi mateix. Deixar la presidència -que no deixar l’APG- és una de les decisions que he volgut prendre.

No ho faig pas perquè ja no sigui una de les meves prioritats o perquè vulgui desentendre’m de l’entitat, sinó perquè crec que per aconseguir aquesta renovació havia de traslladar a algun company aquesta tasca que he fet durant els últims dos anys i mig. Això sí, com dic al títol, vull canviar la cara visible, però no em perdreu de vista.

Agraïments

No m’agradaria acabar aquest artícle sense donar les gràcies per la seva ajuda i confiança a les persones que han fet possible que la tasca de l’APG durant el període que l’he presidit hagi estat com ha estat: d’absolut creixement i, fins i tot, m’atreveixo a dir que de consolidació.

Em refereixo a l’equip que hem treballat dia a dia: Laura Marín, Míriam de Lamo, Núria Arauna, Joaquim Domínguez, Gemma Sánchez, Lourdes Andrés, Adrià Gala, Pere Giménez, Ramon Farré i Maria Aluja. I a qui també va estar al principi ajudant molt: l’Alba López i la Clara Virgili. A més, m’han donat suport personal i relacionat amb l’associació la Lucía Bravo, Magí Fortuny, Xavi Fernàndez i Quim Martínez.

També han tingut molta importància els mitjans de comunicació (i els seus periodistes) que han col·laborat en difondre les nostres notícies i esdeveniments. Crec que també cal reconèixer la cooperació i predisposició que han tingut sovint els ajuntaments de la comarca (i en concret el seu personal de comunicació) i del Consell Comarcal. I acabo recordant que per l’APG ha tingut una especial importància l’ADEG (i en concret l’Isidre Also) pel seu suport en diferents aspectes.

Sobre Javi Polinario

Sóc Social Media Strategist i Vídeo Marketing Strategist. Em dedico a dissenyar estrategies de comunicació per a les xarxes socials, a més d'assessorar i formar per comunicar millor a través d'Internet. Estic especialitzat en màrqueting de continguts i en concret en vídeo màrqueting. També sóc periodista i relacions públiques. Sóc el president de l'APG, però les opinions signades són personals.

Deixa un comentari